CAT-EXTxI + assemblea CAT-EXT

CAT-EXTxI + assemblea CAT-EXT
Catalunya Exterior per la Independència, assemblea sectorial-territorial de l'ANC per a la Catalunya Exterior

divendres, 25 de novembre de 2011

Mor Matilde Romagosa, destacada promotora cultural catalana a Alemanya


Matilde Romagosa ha mort a Hamburg (Alemanya) el passat dia 17 de novembre, com a conseqüència d'una llarga malaltia.

Matilde Romagosa, nascuda a Barcelona l'any 1935, portava 40 anys a Alemanya, principalment a Wolfenbüttel, on va treballar amb els idiomes català i castellà. Paral·lelament, treballà d’assistenta social per als emigrants estrangers i presos polítics.

Durant la seva estada a Alemanya, Romagosa va dur a terme una ingent tasca de divulgació de la llengua i cultura catalanes en aquest país. Va ser la promotora d'un monument a Pau Casals a Wolfenbüttel i de l’agrupació cultural amb el nom del Mestre "Pau Casals Freunde”. Des d’aquesta entitat va poder portar molts artistes i grups dels Països Catalans a Alemanya, entre els quals els Castellers de Barcelona.

També cal recordar que fa 19 anys va assolir el tenir la primera colla gegantera a Alemanya la qual va pel món d'ambaixadora de Catalunya i d'Alemanya amb una geganta que representa la reina dels catalans, l’esposa de l'arxiduc d'Àustria, Elisabeth Christine.

Matilde Romagosa es va integrar des del primer dia al seu país d'adopció i la prova que ho va saber fer és que la van votar com a presidenta de la Junta d'Estrangers de Wolfenbüttel (Ausländerrat). Fins i tot, va ser proposada per a ser regidora (Stadträtin) a l’Ajuntament, cosa que va declinar.

En la seva joventut va escriure 23 llibres per a adolescents, publicats a Barcelona i Buenos Aires, així com diversos articles catalanistes en publicacions d'aquest gènere. Tenia 15 anys quan li van cantar una missa al Santuari de Sant Josep de la Muntanya de Barcelona, que ella havia composat amb el nom de “Per la Pau”, el lema que l'acompanyà tota la seva vida.

L'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) li va atorgar el premi “Batista i Roca” en la seva primera edició, ara fa vint-i-tres anys. El govern de Niedersachsen la va reconèixer amb el guardó “Internationale Verständigung” i una fundació dels Estats Units li va atorgar el premi “Active Participation in an Investment in Humanity”. També va rebre la medalla d'argent de l’emigració espanyola. Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2010 va rebre públicament el reconeixement per la tasca duta a terme, per part de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya.

El passat mes de març es va fer un acte a la Universitat de Barcelona per a celebrar el 25è aniversari de la col·locació d’un bust del poeta Gotthold Ephraim Lessing al jardí de la universitat. Jordi Llovet, catedràtic especialista en literatura alemanya, va fer una glossa del poeta i va parlar de la importància de la literatura alemanya del segle XVIII. Hi van assistir, entre d'altres, Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona (UB) i la Matilde Romagosa de Pruss, artífex de la donació d’aquest bust a la UB. L’any 1985, coincidint amb l'any internacional de la música i gràcies a les gestions de l'aleshores presidenta del Casal Català de Hannover, Barcelona va obsequiar la ciutat alemanya de Wolfenbüttel (Baixa Saxònia) amb un bust del violoncel·lista Pau Casals. A Wolfenbüttel va fundar l’Agrupació d’Amics de Pau Casals, que va organitzar nombrosos concerts i actes culturals. Un any després, el 1986, una delegació encapçalada per l'alcalde de Wolfenbüttel, Dieter Heinz Essmann, el professor Dr. Paul Raabe i la mateixa Matilde Romagosa va lliurar a la UB una còpia del bust de Gotthold Ephraim Lessing, en un acte simbòlic d'intercanvi cultural i d’amistat entre els dos països.

En aquests darrers anys, Matilde Romagosa havia col·laborat amb l'Associació El Pont Blau d’Hamburg i amb la iniciativa Hamburg Decideix.

El dia 10 de desembre, a les 11, es farà el funeral a Wolfenbüttel. Com Matilde Romagosa desitjava li interpretaran “El cant dels ocells”.


Escrit per la FIEC, enviat per en Manel Bargalló

divendres, 18 de novembre de 2011

Enric Garriga Trullols, President de l'IPECC i del CAOC, mor als 85 anys





Fotografia (d’esquerra a dreta):

Enric Garriga Trullols, la seva esposa Núria Bayó, i els expresidents del Parlament de Catalunya Joan Rigol, Heribert Barrera i Joaquim Xicoy durant el sopar commemoratiu del XXVè aniversari de la fundació de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), celebrat l’any 2003.











Enric Garriga i Trullols onejant la bandera occitana el dia de la restitució de les 4 columnes catalanes de Puig i Cadafalch a Montjuïc, el 27 de febrer de 2011.






Una vida al servei de Catalunya i Occitània

El president de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC), Enric Garriga Trullols, ha mort a Barcelona als 85 anys. L’enterrament serà demà dissabte, dia 19 de novembre, a les 4 de la tarda, al Tanatori de la Ronda de Dalt de Barcelona (Scala Dei, 17-37).

Enric Garriga Trullols, enginyer químic de professió, va consagrar la seva vida a treballar per la independència de Catalunya, i ho va fer de múltiples maneres. Des de la seva col·laboració continuada amb dirigents de tots els partits nacionalistes i sobiranistes fins a la participació activa en fòrums i plataformes, sempre amb l’objectiu de conciliar voluntats, unir esforços i aconseguir la unitat d’acció de l’independentisme.

En paral·lel a la seva activitat política, i en la mateixa direcció quant als objectius, Enric Garriga Trullols va participà al Congrés de Cultura Catalana (1975-77). Poc després de finalitzat aquest Congrés, en el qual treballà en l’àmbit de projecció exterior, fundà juntament amb altres persones, l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), des d’on ha desenvolupat una tasca ingent de promoció internacional de la cultura catalana a través d’accions molt diverses, com ara la creació i l’impuls de les XXIII edicions dels premis Josep Maria Batista i Roca celebrades fins ara, la construcció de monuments a personalitats catalanes a l’Argentina, Alemanya o Bèlgica, la promoció de viatges per conèixer l’expansió catalana a la Mediterrània, i les petjades catalanes, a Centreuropa i a Amèrica o la promoció de la descoberta de les gestes històriques catalanes.

El 1977 participà activament en la fundació del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), entitat consagrada al foment de les relacions entre les cultures i els pobles occità i català. Durant els darrers 34 anys ha dut a terme un treball constant d’apropament entre Catalunya i Occitània, pel qual ha estat reconegut àmpliament a Occitània. Entre moltes altres iniciatives, i amb dedicació constant, ha estat el creador i impulsor de les XXXIII edicions de l’Aplec dels Focs de Sant Joan a Montsegur, celebrades fins ara; les XXIV edicions de la Pujada al Port de Salau per la llengua i l'amistat occitano-catalana; o les XIV edicions de la Dictada Occitana a Barcelona. Va participar activament en els darrers trenta-set anys a l’Escola Occitana d’Estiu, a Vilanova d'Olt. Durant els darrers cinc anys ha impulsat la Missa Occitana a Prats de Rei; va impulsar les classes d’ensenyament de l’occità a Barcelona, i va participar activament en la tramitació de la Llei de l’occità. Era membre de l’Institut d’Estudis Occitans.

La Independència i la unitat dels Països Catalans
Enric Garriga fou un defensor i un eficaç divulgador de la llengua, la cultura, la història i la unitat dels Països Catalans. Per ell, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, la Franja de Ponent i l'Alguer, formaven una unitat indestriable: la nació catalana. El seu objectiu prioritari, tant a la seva trajectòria dins l'IPECC i el CAOC com a la seva participació en plataformes polítiques, cíviques i culturals, fou sempre conciliar voluntats i unir esforços per aconseguir la unitat d'acció de l'independentisme.

« No sols hem d'explicar que tenim una llengua, una història, una cultura i unes celebritats, el que s'ha de saber, és que volem la independència. »
— Enric Garriga Trullols: entrevista al bloc l'Arbre de Darwin.

Agitador cívic i divulgador de la història

Enric Garriga deia en un discurs que, "com a persona nascuda l'any 1926, he viscut tota mena de situacions i règims polítics, majoritàriament bel·ligerants amb la realitat del nostre poble". I, mai, ni en les èpoques més dures de la dictadura franquista, no va defallir en la seva lluita catalanista, occitanista i defensora dels drets dels pobles. I aquest fet, la persistència en la lluita, tot i que vinguin mal dades a la vida, per a l'Enric era un valor definitiu.

Enric Garriga Trullols tenia clar que l'assoliment de la plenitud de la nostra nació passa per l'eixamplament de la consciència nacional i que en aquest sentit és important fomentar el coneixement de tots els valors que conformen la nostra nació. Per això va desplegar una incansable activitat com a agitador cívic i divulgador de la història, organitzant centenars d'activitats com ara visites culturals i històriques, commemoracions de dates de significació patriòtica i erecció de monuments i plaques commemoratives. L'escenari de totes aquestes activitats no era únicament l'interior dels Països Catalans, sinó a tot el món, gràcies a les intenses relacions que tenia amb els casals catalans de l'exterior.

Entre les principals activitats impulsades des de l'IPECC, destaquen la creació i l'impuls de les vint-i-tres edicions dels premis Josep Maria Batista i Roca atorgats pel treball per la llengua i la cultura catalanes a l'exterior, la construcció de monuments a personalitats catalanes a l'Argentina, Alemanya o Bèlgica, la promoció de viatges per conèixer l'expansió catalana a la Mediterrània i les petjades catalanes, a Centreeuropa i a Amèrica o la promoció de la descoberta de les gestes històriques catalanes.

A aquestes activitats cal sumar-n'hi d'altres, com les que realitzà a la Catalunya del Nord, l'impuls per a l'erecció dels monuments a Pau Casals a Angulema (França), a Wolfenbüttel (Alemanya) i Rosario (Argentina) i a Josep Carner a Brussel·les; les Jornades catalanes a Nàpols (1999), a Croàcia (2005), a Sèrbia i Romania (2009) i a Budapest (2010); els viatges d'interès històric com els relacionats amb la Guerra de Successió a Darmstadt (1997), Viena (1998), Budapest (1998), Hongria (2002) i Utrecht (2003); els viatges d'interès històric relacionats amb l'expansió catalana a la Mediterrània a Còrsega (2002), Sicília (2001), Malta (2004), Xipre (2006), Rodes (2007) i Puglia i Calàbria (2008); les visites a casals catalans com els del Canadà Costa Est i el Quebec (2006), Sant Petersburg (2006), Canadà Costa Oest (2007), Luxemburg i Treveris (2008), els Estats Units (2008), Lausana (2008), Eslovènia (2009), Alemanya (2009) i Suïssa (2010); l'organització i l'assistència a commemoracions anuals com el Retrobament a Prats de Molló-Homenatge a Francesc Macià, la Trobada al Coll de Manrella-Homenatge a Lluís Companys, el Corpus de Sang a Barcelona, la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Montserrat, la Diada del Pi de les Tres Branques, l'Aberri Eguna a Gernika (País Basc) i el Dictat Català a Perpinyà.

Defensor de l'occitanisme

La seva altra gran passió era la solidaritat amb la nació occitana. Des del CAOC va portar a terme una tasca ingent en favor de la nació germana i del seu renaixement lingüístic, cultural i cívic. També es compten per centenars els projectes i actes que va organitzar en la via de l'agermanament catalano-occità, alguns tan importants com el que va acabar sent l'Eurocongrés 2000, o la seva intervenció decisiva en la tramitació de la Llei de l'occità promulgada pel Parlament de Catalunya el 22 de setembre del 2010. Són múltiples les activitats que ha promogut a Occitània: jornades occitano-catalanes arreu de tota la terra occitana, sempre a la recerca de fer ressorgir el sentiment occità passiu de la gent, a través d'organització de visites i activitats culturals, d'actuació d'artistes i sempre donant suport als occitanistes que treballen per la recuperació de la seva llengua. Quant als catalans, a través d’aquests viatges, ha estat l'oportunitat de conèixer la geografia, la història i la humanitat d'aquesta terra i d'aquesta gent amb qui estem lligats històricament i cultural. Des del CAOC, va ser el creador i impulsor de les trenta-tres edicions de l'Aplec dels Focs de Sant Joan a Montsegur, celebrades fins ara; les vint-i-quatre edicions de la Pujada al Port de Salau per la llengua i l’amistat occitano-catalana i les catorze edicions de la Dictada Occitana a Barcelona. Va participar activament en els darrers trenta-set anys a l’Escola Occitana d’Estiu, a Vilanova d’Òlt. Durant els darrers cinc anys, ha impulsat la Missa Occitana a Prats de Rei i va impulsar les classes d'ensenyament de l’occità a Barcelona.

Un llegat que cal continuar

El llegat que Enric Garriga Trullols ens ha deixat en el seu traspàs és un llegat de lluita eficaç a favor de la nació catalana i la nació occitana, feta des d'arran de poble i amb una incansable tenacitat. Avui, amb la seva mort, podem veure la seva tasca com una obra gegantina, de la qual resten com a testimoni una multitud de conferències, articles, intervencions en actes públics i discursos, molts dels quals es conserven de forma escrita i que constitueixen un llegat que caldrà posar en valor en el lloc i el moment oportuns perquè no es perdin i puguin continuar fent el seu efecte positiu en l’àmbit sobiranista català i en de les relacions fraternals de Catalunya amb Occitània. Els qui hem seguit la seva estela no podem deixar perdre el seu llegat, ans al contrari: n'hem de prendre exemple per donar-li continuïtat i arribar a fites cada vegada més altes. Aquesta serà la millor manera d'honorar-lo i de fer alhora que aquells objectius de Catalunya, Països Catalans, Independència i Occitània que ell duia al cor i pels quals tant va treballar esdevinguin cada vegada més una realitat palpable. Enric Garriga Trullols fou un patriota exemplar que va dedicar tota la seva vida a servir la causa nacional catalana, tant des de la seva activitat pública com en el seu esforçat i continuat treball a l'ombra. Els qui el sobrevivim i compartim els seus anhels, l'hem de servar en la nostra memòria i prendre la seva figura i la seva trajectòria com un model exemplar. Si avui l'abraçada fraternal entre catalanistes i occitanistes té un nom, aquest nom és el d'Enric Garriga Trullols.

dijous, 17 de novembre de 2011

dimarts, 15 de novembre de 2011

40è aniversari de l'Assemblea de Catalunya





El lema de l'Assemblea de Catalunya era:

LLIBERTAT,
AMNISTIA i
ESTATUT d'AUTONOMIA.















Cartell del 40è aniversari

Aquest cop la gent va omplir l'església de Sant Agustí, al barri del Raval de Barcelona, 40 anys després, el 7 de novembre de 2011.
















Carnet d'adhesió a
l'Assemblea de Catalunya.







Fa 40 anys, en ple franquisme, es va formar l'Assemblea de Catalunya. Encara que des de llavors s'han aconseguit coses, resta pendent poder exercir plenament el dret d'autodeterminació com a poble, un dels principals objectius de l'Assemblea, que fou un moviment transversal capaç d'aglutinar les forces antifranquistes de tot l'espectre ideològic.

L'Assemblea Nacional Catalana, encara en procés constituent, va organitzar un homenatge a l'església de Sant Agustí de Barcelona, per commemorar-ho amb:
- una conferència sobre el paper de l’Assemblea de Catalunya en la transició, a càrrec del professor Antoni Batista, autor del llibre “La gran conspiració”, probablement el relat més fidel del que va ser i representar l’Assemblea de Catalunya.
- una taula rodona amb la participació d’algunes de les persones que foren protagonistes en l’Assemblea de Catalunya (Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Xavier Folch, Miquel Sellarès i Blanca Serra).
- la lectura del Manifest d’adhesió a l’acte i de reivindicació de la feina que encara tenim pendent: l’aprofundiment democràtic i l’exercici de l’autodeterminació.
- el Cant dels Segadors.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

* Com a homenatge als absents i per als presents i noves generacions, reproduïm a continuació el comunicat de la 1a sessió de l'Assemblea de Catalunya, d'aquella tardor de 1971:

"Nosaltres, catalans de diferents tendències pertanyents i no pertanyents a organitzacions polítiques, de diversos sectors de la població, obrers, camperols, estudiants intel·lectuals, professionals i ciutadans en general, de Barcelona i de comarques, reunits en Assemblea, malgrat que som conscients que les actuals circumstàncies dificulten d'esgotar les possibilitats de representació, formulem la present Declaració:

L'actual crisi del règim de la qual el procés de Burgos fou una manifestació sobresortint, la progressiva presa de consciència i la mobilització de les classes populars, i la necessitat d'oposar-nos fermament a la maniobra continuista d'instaurar Juan Carlos com a successor a títol de rei, del dictador, exigeixen l'adopció unitària d'una alternativa democràtica basada en els punts mínims acceptables per les forces i sectors representants a l'Assemblea, alguns dels quals tenen objectius divergents a llarg termini, però que coincideixen en l'objectiu immediat de l'enderrocament del franquisme. Aquests punts de coincidència són els següents:

> La consecució de l'amnistia general dels presos i exiliats polítics.> L'exercici de les llibertats democràtiques fonamentals: llibertats de reunió, d'expressió, d'associació -inclosa la sindical-, de manifestació i dret de vaga, que garanteixin l'accés del poble al poder econòmic i polític.
> El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l'Estatut de 1932, com a expressió d'aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret d'autodeterminació.
> La coordinació de l'acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica.

Com a objectius immediats, fem una crida a tot el poble català -i considerem catalans tots els que viuen i treballen a Catalunya- perquè incorpori la perspectiva global del canvi democràtic a cada una de les seves lluites concretes, i perquè intensifiqui l'esforç per a una ràpida obtenció de:

a. La unitat d'acció de totes les forces democràtiques.
b. La solidaritat en la lluita en favor dels represaliats.
c. L'acabament de la repressió i la consecució de l' amnistia. Per tal de vetlla per l'aplicació dels acords de l'Assemblea, és elegida una Comissió Permanent, la qual impulsarà totes les iniciatives útils per aconseguir la mobilització popular, fomentarà accions unitàries i prepararà una nova sessió de l'Assemblea de Catalunya, més àmplia i més representativa.

Catalunya, 7 de novembre de 1971
"

dilluns, 14 de novembre de 2011

Eleccions generals a Espanya el 20 de novembre

Com viureu les eleccions del 20-N allà on esteu?
Què en sabeu dels candidats? Seguiu la campanya electoral?
Podreu votar, on i com ho fareu? Heu estat ben informats de tot el procés electoral?
Com es segueix tot l'enrenou de la campanya, les eleccions, constitució del nou parlament i el temps fins a la presa de possessió del nou govern fora de casa?

Si us animeu, escriviu alguna coseta i ens ho expliqueu.