Barcelona, 11 de setembre de 2011
Entitat / Fundació / Casal / Centre / català de ...
Entitat / Fundació / Casal / Centre / català de ...
Benvolguts/des compatriotes,
Novament ens posem en contacte amb vosaltres, cinc mesos després de finalitzada a Barcelona la Consulta sobre la Independència de Catalunya, en primer lloc per a reiterar-vos el nostre agraïment i satisfacció per la vostra implicació en la mobilització ciutadana que va resultar un autèntic èxit. Ho va ser per diferents motius: perquè aquest esdeveniment va donar a conèixer la voluntat sobirana del poble català dins el territori del Principat de Catalunya però també arreu dels Països Catalans, a Espanya i arreu del món. També va ser un èxit pel fet que abans del procés de la Consulta, la paraula “independència” era quasi un tabú o podríem dir-ne un mot clandestí. La gent no gosava parlar-ne si no era entre iguals. Ara, és un mot que es pot emprar amb normalitat i naturalitat. Així mateix, va ser un èxit perquè sens dubte els resultats van ser engrescadors i ningú honestament ha gosat qüestionar-ho. Els càlculs, fets i debatuts, són prou significatius d’una tendència a l’alça de la consciència independentista dels homes i dones de Catalunya. Finalment hi ha una raó emocional important i és que, poder expressar la voluntat sobre la Independència de Catalunya, en un referèndum tot i no ser vinculant, ha estat inestimable per a moltes persones grans que han participat durant molts anys en la lluita històrica de la nació catalana per conquerir el somni de viure en una Catalunya sobirana i independent. En expressar el seu vot, han pogut albirar aquesta fita més real i propera i això els ha fet una mica més feliços.
En segon lloc, volem explicar-vos com sorgeix la mobilització actual i el projecte que ara ens ocupa per tal de compartir-ho amb vosaltres:
La història recent de la lluita pels drets de Catalunya va començar fa sis anys. El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar el nou Estatut però pocs mesos després les Corts Espanyoles l’aprovaven amb una gran retallada. El 18 de febrer es produí una gran manifestació de protesta convocada per la plataforma “Pel dret a decidir”, que va anar, simbòlicament, de plaça Espanya a plaça Catalunya. Tot i això, l’esperit català conciliador i dialogant va fer que mesos més tard (18/6/2006), el poble català ratifiqués en referèndum oficial el nou Estatut de Catalunya retallat. Malgrat la triple legitimitat i legalitat (Parlament de Catalunya, Corts Espanyoles i referèndum oficial) les forces polítiques espanyoles de l’oposició no van considerar-ho suficient i van iniciar una batalla sense treva contra Catalunya duent l’Estatut davant el Tribunal Constitucional. Quatre anys després, un Tribunal Constitucional controvertit, en què a la meitat dels seus integrants els havia prescrit el seu nomenament feia anys, va emetre una sentència negativa que tornava a retallar l’Estatut. La Consulta (dita també referèndum) popular ja estava en marxa des del 2009 i havia pres una gran embranzida a partir de l’èxit i interès assolit a Arenys de Munt (13/9/2009). Davant la sentència del TC (28/6/2010) el poble, convocat per Òmnium Cultural, es va revoltar sortint al carrer en la manifestació pacífica més gran que mai s’havia produït. Era el 10 de juliol de 2010. El 10 d’abril de 2011, finalitzava la consulta Barcelona Decideix i, com ja sabeu, a finals d’abril també, formalment, es donava per finalitzada la Consulta a la Catalunya interior i exterior. El 30 d’abril d’enguany, es va celebrar al Palau de Congressos de Barcelona la Conferència Nacional Catalana, organitzada per persones pertanyents a la Coordinadora Nacional i d’altres integrants de pobles i districtes que havien participat en la Consulta per la Independència. Ras i curt, la Conferència Nacional era el projecte que donava continuïtat al procés de la Consulta – referèndum popular amb el propòsit de ser el lloc de confluència i diàleg de tots els sectors de l’independentisme.
La condició actual de Catalunya no ha millorat econòmicament ni política, tampoc culturalment atès que l’ús de la llengua catalana va estar limitat pel Tribunal Superior i aquests dies ha tornat a ser qüestionada. Cal doncs continuar la lluita pacífica amb els recursos i estratègies més eficients que tinguem la capacitat d’emprendre. El projecte consisteix en tirar endavant l’Assemblea Nacional Catalana nascuda públicament i provisionalment en la Conferència Nacional del 30 d’abril de 2011. En aquell acte amb una participació de dues mil persones es van presentar dos documents: la Declaració Fundacional i el Full de Ruta, els quals van ser votats i aprovats. Tot seguit es van presentar els dos òrgans encarregats de dur a terme el projecte: un Consell de 100 (+10) i un Secretariat de 30 (+18). Ambdós òrgans i les persones que els integraven, es van aprovar en votació directa per part dels assistents i executaran el mandat de la Conferència Nacional treballant per un període provisional de 6 mesos amb l’exclusiva finalitat de difondre el missatge independentista i preparar els documents necessaris per a la celebració, entre els mesos de novembre i gener, d’un acte multitudinari: el de la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que ens ha de dur a la proclamació de la independència. Actualment ja s’han creat assemblees territorials (pobles i districtes de les capitals) i s’estan creant també comissions sectorials (professionals i gremials), en les quals us animem a participar.
No dubteu a contactar-nos per a qualsevol informació complementària o per aclarir-vos dubtes al respecte. A sota trobareu els següents enllaços: el nostre bloc, la nostra adreça de correu i el web de l’ANC. Esperem tenir-vos al nostre costat quan arribi el moment de proclamar la independència del nostre país. Visca Catalunya!
cat-ext@googlegroups.com___________www.assemblea.cat__________www.cat-ext.blogspot.com
Novament ens posem en contacte amb vosaltres, cinc mesos després de finalitzada a Barcelona la Consulta sobre la Independència de Catalunya, en primer lloc per a reiterar-vos el nostre agraïment i satisfacció per la vostra implicació en la mobilització ciutadana que va resultar un autèntic èxit. Ho va ser per diferents motius: perquè aquest esdeveniment va donar a conèixer la voluntat sobirana del poble català dins el territori del Principat de Catalunya però també arreu dels Països Catalans, a Espanya i arreu del món. També va ser un èxit pel fet que abans del procés de la Consulta, la paraula “independència” era quasi un tabú o podríem dir-ne un mot clandestí. La gent no gosava parlar-ne si no era entre iguals. Ara, és un mot que es pot emprar amb normalitat i naturalitat. Així mateix, va ser un èxit perquè sens dubte els resultats van ser engrescadors i ningú honestament ha gosat qüestionar-ho. Els càlculs, fets i debatuts, són prou significatius d’una tendència a l’alça de la consciència independentista dels homes i dones de Catalunya. Finalment hi ha una raó emocional important i és que, poder expressar la voluntat sobre la Independència de Catalunya, en un referèndum tot i no ser vinculant, ha estat inestimable per a moltes persones grans que han participat durant molts anys en la lluita històrica de la nació catalana per conquerir el somni de viure en una Catalunya sobirana i independent. En expressar el seu vot, han pogut albirar aquesta fita més real i propera i això els ha fet una mica més feliços.
En segon lloc, volem explicar-vos com sorgeix la mobilització actual i el projecte que ara ens ocupa per tal de compartir-ho amb vosaltres:
La història recent de la lluita pels drets de Catalunya va començar fa sis anys. El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar el nou Estatut però pocs mesos després les Corts Espanyoles l’aprovaven amb una gran retallada. El 18 de febrer es produí una gran manifestació de protesta convocada per la plataforma “Pel dret a decidir”, que va anar, simbòlicament, de plaça Espanya a plaça Catalunya. Tot i això, l’esperit català conciliador i dialogant va fer que mesos més tard (18/6/2006), el poble català ratifiqués en referèndum oficial el nou Estatut de Catalunya retallat. Malgrat la triple legitimitat i legalitat (Parlament de Catalunya, Corts Espanyoles i referèndum oficial) les forces polítiques espanyoles de l’oposició no van considerar-ho suficient i van iniciar una batalla sense treva contra Catalunya duent l’Estatut davant el Tribunal Constitucional. Quatre anys després, un Tribunal Constitucional controvertit, en què a la meitat dels seus integrants els havia prescrit el seu nomenament feia anys, va emetre una sentència negativa que tornava a retallar l’Estatut. La Consulta (dita també referèndum) popular ja estava en marxa des del 2009 i havia pres una gran embranzida a partir de l’èxit i interès assolit a Arenys de Munt (13/9/2009). Davant la sentència del TC (28/6/2010) el poble, convocat per Òmnium Cultural, es va revoltar sortint al carrer en la manifestació pacífica més gran que mai s’havia produït. Era el 10 de juliol de 2010. El 10 d’abril de 2011, finalitzava la consulta Barcelona Decideix i, com ja sabeu, a finals d’abril també, formalment, es donava per finalitzada la Consulta a la Catalunya interior i exterior. El 30 d’abril d’enguany, es va celebrar al Palau de Congressos de Barcelona la Conferència Nacional Catalana, organitzada per persones pertanyents a la Coordinadora Nacional i d’altres integrants de pobles i districtes que havien participat en la Consulta per la Independència. Ras i curt, la Conferència Nacional era el projecte que donava continuïtat al procés de la Consulta – referèndum popular amb el propòsit de ser el lloc de confluència i diàleg de tots els sectors de l’independentisme.
La condició actual de Catalunya no ha millorat econòmicament ni política, tampoc culturalment atès que l’ús de la llengua catalana va estar limitat pel Tribunal Superior i aquests dies ha tornat a ser qüestionada. Cal doncs continuar la lluita pacífica amb els recursos i estratègies més eficients que tinguem la capacitat d’emprendre. El projecte consisteix en tirar endavant l’Assemblea Nacional Catalana nascuda públicament i provisionalment en la Conferència Nacional del 30 d’abril de 2011. En aquell acte amb una participació de dues mil persones es van presentar dos documents: la Declaració Fundacional i el Full de Ruta, els quals van ser votats i aprovats. Tot seguit es van presentar els dos òrgans encarregats de dur a terme el projecte: un Consell de 100 (+10) i un Secretariat de 30 (+18). Ambdós òrgans i les persones que els integraven, es van aprovar en votació directa per part dels assistents i executaran el mandat de la Conferència Nacional treballant per un període provisional de 6 mesos amb l’exclusiva finalitat de difondre el missatge independentista i preparar els documents necessaris per a la celebració, entre els mesos de novembre i gener, d’un acte multitudinari: el de la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que ens ha de dur a la proclamació de la independència. Actualment ja s’han creat assemblees territorials (pobles i districtes de les capitals) i s’estan creant també comissions sectorials (professionals i gremials), en les quals us animem a participar.
No dubteu a contactar-nos per a qualsevol informació complementària o per aclarir-vos dubtes al respecte. A sota trobareu els següents enllaços: el nostre bloc, la nostra adreça de correu i el web de l’ANC. Esperem tenir-vos al nostre costat quan arribi el moment de proclamar la independència del nostre país. Visca Catalunya!
cat-ext@googlegroups.com___________www.assemblea.cat__________www.cat-ext.blogspot.com
