Homenatge davant del memorial de destrucció i matança de la població, en presència del regidor de l’Ajuntament, en Terenci Vera-Grau, el Sr. Garriga Trullols i l’amfitriona Daniela Grau Humbert
En primer lloc vam assistir a una missa en català en memòria de la població d’Elna massacrada dins la catedral per les tropes de Felip III l’Ardit, rei de França; amb la complicitat del seu propi monarca, Jaume II, rei de Rosselló i Mallorca; tal com va deixar escrit Bernat Desclot en la seva Crònica. En sortir comprovàrem senyals que encara es conserven de carreus de la porta d’entrada esbotzats pel foc.
Continuàrem al jardí del claustre on es va realitzar un acte d’homenatge a la ciutat assetjada i incendiada (22-25 de maig de 1285) per l’exèrcit croat de Perpinyà. Havent dinat vam fer una visita a la catedral: un monumental edifici romànic de tres naus (s. XIII) i el claustre que conserva en bon estat els arcs de mig punt i els capitells de les quatre galeries (s. XII-XIV).
Continuàrem al jardí del claustre on es va realitzar un acte d’homenatge a la ciutat assetjada i incendiada (22-25 de maig de 1285) per l’exèrcit croat de Perpinyà. Havent dinat vam fer una visita a la catedral: un monumental edifici romànic de tres naus (s. XIII) i el claustre que conserva en bon estat els arcs de mig punt i els capitells de les quatre galeries (s. XII-XIV).
Exposició a l’interior del mas de l’Abat
El Castell de Valmí va ser adquirit, el 1930, per Víctor Peix, avi de l’actual propietari, Bernard Carbonell. El 1939, Víctor Peix que dirigia una destil·leria a Millàs va saber que al camp d’Argelers hi havia molts artistes i va demanar permís a les autoritats franceses per acollir els artistes al mas de l’Abat, situat al costat del Castell. Va ser així com els artistes refugiats van poder sortir del camp. A la visita que vam fer al mas hi havia una exposició de fotografies del camp d’Argelers, l’escultura “La retirada” símbol de l’èxode dels republicans en el seu camí cap a França. També es conserven en aquest lloc tot un munt de restes de tota mena d’objectes trobats al camp.
Als jardins del Castell de Valmí, Enric Garriga Trullols va fer un breu parlament per homenatjar als catalans il•lustres defensors de la nació i la llengua catalana, com abans havia fet Esteve Albert, poeta, historiador i promotor cultural, aquí vam poder veure la placa de terrissa sobre la qual es podia llegir el poema de Joan Amade “Credo Vell i Sempre Nou” un credo laic que acaba dient “Crec a la bellesa de la terra catalana”.
El nostre periple va continuar pel cementiri dels refugiats del camp d’Argelers, un cementiri on no hi ha ningú enterrat. Només hi ha un senzill mausoleu que té una làpida pels quatre cantons amb les llistes de noms dels refugiats que van morir al camp. En aquest lloc la nostra guia i amfitriona ens va presentar a la poeta i conta-contes Cyprienne Detuyat que acaba de publicar a un llibre de contes en versió bilingüe català-francès amb el títol Contes de ma grand-mère, Ed. Catacric i Catacrac.
El darrer destí del nostre viatge va ser la platja d’Argelers a la qual vam accedir pel lloc on era l’entrada al camp. En aquest punt s’eleva un petit monòlit de pedra amb una inscripció en memòria dels republicans espanyols morts al camp.
Nota 1: Els nostres amfitrions, en diferents moments del recorregut històric ens van explicar com a l’estat francès s’ha amagat la història, i vam poder constatar o comprovar alguns dels senyals indicadors de la manipulació història. A la Catalunya del Sud també ens ha estat robada la nostra història i hem de repensar-la, tornar a estudiar-la des d’una nova visió nacional, com ja està fent l’Institut Nova Història.
Nota 2: Vuit dies desprès d’aquest viatge, el 23 de maig 2011, ha mort la fundadora de la Maternitat d’Elna (novembre 1939), Elisabeth Eidenbenz, la dona que va acollir els Nens de la Guerra Civil Espanyola, fills de refugiades que eren als camps de concentració propers.
Als jardins del Castell de Valmí, Enric Garriga Trullols va fer un breu parlament per homenatjar als catalans il•lustres defensors de la nació i la llengua catalana, com abans havia fet Esteve Albert, poeta, historiador i promotor cultural, aquí vam poder veure la placa de terrissa sobre la qual es podia llegir el poema de Joan Amade “Credo Vell i Sempre Nou” un credo laic que acaba dient “Crec a la bellesa de la terra catalana”.
Acte d’homenatge amb la nostra amfitriona, l’alcaldessa d’Argelers i el Sr. Garriga Trullols
El nostre periple va continuar pel cementiri dels refugiats del camp d’Argelers, un cementiri on no hi ha ningú enterrat. Només hi ha un senzill mausoleu que té una làpida pels quatre cantons amb les llistes de noms dels refugiats que van morir al camp. En aquest lloc la nostra guia i amfitriona ens va presentar a la poeta i conta-contes Cyprienne Detuyat que acaba de publicar a un llibre de contes en versió bilingüe català-francès amb el títol Contes de ma grand-mère, Ed. Catacric i Catacrac.
El darrer destí del nostre viatge va ser la platja d’Argelers a la qual vam accedir pel lloc on era l’entrada al camp. En aquest punt s’eleva un petit monòlit de pedra amb una inscripció en memòria dels republicans espanyols morts al camp.
Cyprienne Detuyat davant del mausoleu d’Argelers
Nota 1: Els nostres amfitrions, en diferents moments del recorregut històric ens van explicar com a l’estat francès s’ha amagat la història, i vam poder constatar o comprovar alguns dels senyals indicadors de la manipulació història. A la Catalunya del Sud també ens ha estat robada la nostra història i hem de repensar-la, tornar a estudiar-la des d’una nova visió nacional, com ja està fent l’Institut Nova Història.
Nota 2: Vuit dies desprès d’aquest viatge, el 23 de maig 2011, ha mort la fundadora de la Maternitat d’Elna (novembre 1939), Elisabeth Eidenbenz, la dona que va acollir els Nens de la Guerra Civil Espanyola, fills de refugiades que eren als camps de concentració propers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada