CAT-EXTxI + assemblea CAT-EXT

CAT-EXTxI + assemblea CAT-EXT
Catalunya Exterior per la Independència, assemblea sectorial-territorial de l'ANC per a la Catalunya Exterior

dijous, 29 de desembre de 2011

Actes de l'ANC a les Terres de l'Ebre i la Regió 2

A primers de febrer, les Assemblees Territorials de les Terres de l'Ebre i de les Comarques Gironines organitzaran actes multitudinaris per sensibilitzar la població i presentar l'Assemblea Nacional Catalana a la seva gent.

En el cas de la demarcació de Girona, serà durant uns 10 dies, ja que tenen previst organitzar un grapat d'actes durant les dues primeres setmanes de febrer de 2012.

Mes informació a: Som-hi, Compte enrere per a la independència!

dimecres, 7 de desembre de 2011

3r Butlletí de l'ANC

Ja el tenim aquí. Des de l'enllaç inferior o des del marge (amb els anteriors), les darreres novetats de l'Assemblea Nacional Catalana, per a tots vosaltres.

Butlletí 3 - desembre 2011

divendres, 25 de novembre de 2011

Mor Matilde Romagosa, destacada promotora cultural catalana a Alemanya


Matilde Romagosa ha mort a Hamburg (Alemanya) el passat dia 17 de novembre, com a conseqüència d'una llarga malaltia.

Matilde Romagosa, nascuda a Barcelona l'any 1935, portava 40 anys a Alemanya, principalment a Wolfenbüttel, on va treballar amb els idiomes català i castellà. Paral·lelament, treballà d’assistenta social per als emigrants estrangers i presos polítics.

Durant la seva estada a Alemanya, Romagosa va dur a terme una ingent tasca de divulgació de la llengua i cultura catalanes en aquest país. Va ser la promotora d'un monument a Pau Casals a Wolfenbüttel i de l’agrupació cultural amb el nom del Mestre "Pau Casals Freunde”. Des d’aquesta entitat va poder portar molts artistes i grups dels Països Catalans a Alemanya, entre els quals els Castellers de Barcelona.

També cal recordar que fa 19 anys va assolir el tenir la primera colla gegantera a Alemanya la qual va pel món d'ambaixadora de Catalunya i d'Alemanya amb una geganta que representa la reina dels catalans, l’esposa de l'arxiduc d'Àustria, Elisabeth Christine.

Matilde Romagosa es va integrar des del primer dia al seu país d'adopció i la prova que ho va saber fer és que la van votar com a presidenta de la Junta d'Estrangers de Wolfenbüttel (Ausländerrat). Fins i tot, va ser proposada per a ser regidora (Stadträtin) a l’Ajuntament, cosa que va declinar.

En la seva joventut va escriure 23 llibres per a adolescents, publicats a Barcelona i Buenos Aires, així com diversos articles catalanistes en publicacions d'aquest gènere. Tenia 15 anys quan li van cantar una missa al Santuari de Sant Josep de la Muntanya de Barcelona, que ella havia composat amb el nom de “Per la Pau”, el lema que l'acompanyà tota la seva vida.

L'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) li va atorgar el premi “Batista i Roca” en la seva primera edició, ara fa vint-i-tres anys. El govern de Niedersachsen la va reconèixer amb el guardó “Internationale Verständigung” i una fundació dels Estats Units li va atorgar el premi “Active Participation in an Investment in Humanity”. També va rebre la medalla d'argent de l’emigració espanyola. Durant la Diada Nacional de Catalunya de 2010 va rebre públicament el reconeixement per la tasca duta a terme, per part de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya.

El passat mes de març es va fer un acte a la Universitat de Barcelona per a celebrar el 25è aniversari de la col·locació d’un bust del poeta Gotthold Ephraim Lessing al jardí de la universitat. Jordi Llovet, catedràtic especialista en literatura alemanya, va fer una glossa del poeta i va parlar de la importància de la literatura alemanya del segle XVIII. Hi van assistir, entre d'altres, Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona (UB) i la Matilde Romagosa de Pruss, artífex de la donació d’aquest bust a la UB. L’any 1985, coincidint amb l'any internacional de la música i gràcies a les gestions de l'aleshores presidenta del Casal Català de Hannover, Barcelona va obsequiar la ciutat alemanya de Wolfenbüttel (Baixa Saxònia) amb un bust del violoncel·lista Pau Casals. A Wolfenbüttel va fundar l’Agrupació d’Amics de Pau Casals, que va organitzar nombrosos concerts i actes culturals. Un any després, el 1986, una delegació encapçalada per l'alcalde de Wolfenbüttel, Dieter Heinz Essmann, el professor Dr. Paul Raabe i la mateixa Matilde Romagosa va lliurar a la UB una còpia del bust de Gotthold Ephraim Lessing, en un acte simbòlic d'intercanvi cultural i d’amistat entre els dos països.

En aquests darrers anys, Matilde Romagosa havia col·laborat amb l'Associació El Pont Blau d’Hamburg i amb la iniciativa Hamburg Decideix.

El dia 10 de desembre, a les 11, es farà el funeral a Wolfenbüttel. Com Matilde Romagosa desitjava li interpretaran “El cant dels ocells”.


Escrit per la FIEC, enviat per en Manel Bargalló

divendres, 18 de novembre de 2011

Enric Garriga Trullols, President de l'IPECC i del CAOC, mor als 85 anys





Fotografia (d’esquerra a dreta):

Enric Garriga Trullols, la seva esposa Núria Bayó, i els expresidents del Parlament de Catalunya Joan Rigol, Heribert Barrera i Joaquim Xicoy durant el sopar commemoratiu del XXVè aniversari de la fundació de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), celebrat l’any 2003.











Enric Garriga i Trullols onejant la bandera occitana el dia de la restitució de les 4 columnes catalanes de Puig i Cadafalch a Montjuïc, el 27 de febrer de 2011.






Una vida al servei de Catalunya i Occitània

El president de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) i del Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC), Enric Garriga Trullols, ha mort a Barcelona als 85 anys. L’enterrament serà demà dissabte, dia 19 de novembre, a les 4 de la tarda, al Tanatori de la Ronda de Dalt de Barcelona (Scala Dei, 17-37).

Enric Garriga Trullols, enginyer químic de professió, va consagrar la seva vida a treballar per la independència de Catalunya, i ho va fer de múltiples maneres. Des de la seva col·laboració continuada amb dirigents de tots els partits nacionalistes i sobiranistes fins a la participació activa en fòrums i plataformes, sempre amb l’objectiu de conciliar voluntats, unir esforços i aconseguir la unitat d’acció de l’independentisme.

En paral·lel a la seva activitat política, i en la mateixa direcció quant als objectius, Enric Garriga Trullols va participà al Congrés de Cultura Catalana (1975-77). Poc després de finalitzat aquest Congrés, en el qual treballà en l’àmbit de projecció exterior, fundà juntament amb altres persones, l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), des d’on ha desenvolupat una tasca ingent de promoció internacional de la cultura catalana a través d’accions molt diverses, com ara la creació i l’impuls de les XXIII edicions dels premis Josep Maria Batista i Roca celebrades fins ara, la construcció de monuments a personalitats catalanes a l’Argentina, Alemanya o Bèlgica, la promoció de viatges per conèixer l’expansió catalana a la Mediterrània, i les petjades catalanes, a Centreuropa i a Amèrica o la promoció de la descoberta de les gestes històriques catalanes.

El 1977 participà activament en la fundació del Cercle d'Agermanament Occitano-Català (CAOC), entitat consagrada al foment de les relacions entre les cultures i els pobles occità i català. Durant els darrers 34 anys ha dut a terme un treball constant d’apropament entre Catalunya i Occitània, pel qual ha estat reconegut àmpliament a Occitània. Entre moltes altres iniciatives, i amb dedicació constant, ha estat el creador i impulsor de les XXXIII edicions de l’Aplec dels Focs de Sant Joan a Montsegur, celebrades fins ara; les XXIV edicions de la Pujada al Port de Salau per la llengua i l'amistat occitano-catalana; o les XIV edicions de la Dictada Occitana a Barcelona. Va participar activament en els darrers trenta-set anys a l’Escola Occitana d’Estiu, a Vilanova d'Olt. Durant els darrers cinc anys ha impulsat la Missa Occitana a Prats de Rei; va impulsar les classes d’ensenyament de l’occità a Barcelona, i va participar activament en la tramitació de la Llei de l’occità. Era membre de l’Institut d’Estudis Occitans.

La Independència i la unitat dels Països Catalans
Enric Garriga fou un defensor i un eficaç divulgador de la llengua, la cultura, la història i la unitat dels Països Catalans. Per ell, Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Catalunya del Nord, la Franja de Ponent i l'Alguer, formaven una unitat indestriable: la nació catalana. El seu objectiu prioritari, tant a la seva trajectòria dins l'IPECC i el CAOC com a la seva participació en plataformes polítiques, cíviques i culturals, fou sempre conciliar voluntats i unir esforços per aconseguir la unitat d'acció de l'independentisme.

« No sols hem d'explicar que tenim una llengua, una història, una cultura i unes celebritats, el que s'ha de saber, és que volem la independència. »
— Enric Garriga Trullols: entrevista al bloc l'Arbre de Darwin.

Agitador cívic i divulgador de la història

Enric Garriga deia en un discurs que, "com a persona nascuda l'any 1926, he viscut tota mena de situacions i règims polítics, majoritàriament bel·ligerants amb la realitat del nostre poble". I, mai, ni en les èpoques més dures de la dictadura franquista, no va defallir en la seva lluita catalanista, occitanista i defensora dels drets dels pobles. I aquest fet, la persistència en la lluita, tot i que vinguin mal dades a la vida, per a l'Enric era un valor definitiu.

Enric Garriga Trullols tenia clar que l'assoliment de la plenitud de la nostra nació passa per l'eixamplament de la consciència nacional i que en aquest sentit és important fomentar el coneixement de tots els valors que conformen la nostra nació. Per això va desplegar una incansable activitat com a agitador cívic i divulgador de la història, organitzant centenars d'activitats com ara visites culturals i històriques, commemoracions de dates de significació patriòtica i erecció de monuments i plaques commemoratives. L'escenari de totes aquestes activitats no era únicament l'interior dels Països Catalans, sinó a tot el món, gràcies a les intenses relacions que tenia amb els casals catalans de l'exterior.

Entre les principals activitats impulsades des de l'IPECC, destaquen la creació i l'impuls de les vint-i-tres edicions dels premis Josep Maria Batista i Roca atorgats pel treball per la llengua i la cultura catalanes a l'exterior, la construcció de monuments a personalitats catalanes a l'Argentina, Alemanya o Bèlgica, la promoció de viatges per conèixer l'expansió catalana a la Mediterrània i les petjades catalanes, a Centreeuropa i a Amèrica o la promoció de la descoberta de les gestes històriques catalanes.

A aquestes activitats cal sumar-n'hi d'altres, com les que realitzà a la Catalunya del Nord, l'impuls per a l'erecció dels monuments a Pau Casals a Angulema (França), a Wolfenbüttel (Alemanya) i Rosario (Argentina) i a Josep Carner a Brussel·les; les Jornades catalanes a Nàpols (1999), a Croàcia (2005), a Sèrbia i Romania (2009) i a Budapest (2010); els viatges d'interès històric com els relacionats amb la Guerra de Successió a Darmstadt (1997), Viena (1998), Budapest (1998), Hongria (2002) i Utrecht (2003); els viatges d'interès històric relacionats amb l'expansió catalana a la Mediterrània a Còrsega (2002), Sicília (2001), Malta (2004), Xipre (2006), Rodes (2007) i Puglia i Calàbria (2008); les visites a casals catalans com els del Canadà Costa Est i el Quebec (2006), Sant Petersburg (2006), Canadà Costa Oest (2007), Luxemburg i Treveris (2008), els Estats Units (2008), Lausana (2008), Eslovènia (2009), Alemanya (2009) i Suïssa (2010); l'organització i l'assistència a commemoracions anuals com el Retrobament a Prats de Molló-Homenatge a Francesc Macià, la Trobada al Coll de Manrella-Homenatge a Lluís Companys, el Corpus de Sang a Barcelona, la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a Montserrat, la Diada del Pi de les Tres Branques, l'Aberri Eguna a Gernika (País Basc) i el Dictat Català a Perpinyà.

Defensor de l'occitanisme

La seva altra gran passió era la solidaritat amb la nació occitana. Des del CAOC va portar a terme una tasca ingent en favor de la nació germana i del seu renaixement lingüístic, cultural i cívic. També es compten per centenars els projectes i actes que va organitzar en la via de l'agermanament catalano-occità, alguns tan importants com el que va acabar sent l'Eurocongrés 2000, o la seva intervenció decisiva en la tramitació de la Llei de l'occità promulgada pel Parlament de Catalunya el 22 de setembre del 2010. Són múltiples les activitats que ha promogut a Occitània: jornades occitano-catalanes arreu de tota la terra occitana, sempre a la recerca de fer ressorgir el sentiment occità passiu de la gent, a través d'organització de visites i activitats culturals, d'actuació d'artistes i sempre donant suport als occitanistes que treballen per la recuperació de la seva llengua. Quant als catalans, a través d’aquests viatges, ha estat l'oportunitat de conèixer la geografia, la història i la humanitat d'aquesta terra i d'aquesta gent amb qui estem lligats històricament i cultural. Des del CAOC, va ser el creador i impulsor de les trenta-tres edicions de l'Aplec dels Focs de Sant Joan a Montsegur, celebrades fins ara; les vint-i-quatre edicions de la Pujada al Port de Salau per la llengua i l’amistat occitano-catalana i les catorze edicions de la Dictada Occitana a Barcelona. Va participar activament en els darrers trenta-set anys a l’Escola Occitana d’Estiu, a Vilanova d’Òlt. Durant els darrers cinc anys, ha impulsat la Missa Occitana a Prats de Rei i va impulsar les classes d'ensenyament de l’occità a Barcelona.

Un llegat que cal continuar

El llegat que Enric Garriga Trullols ens ha deixat en el seu traspàs és un llegat de lluita eficaç a favor de la nació catalana i la nació occitana, feta des d'arran de poble i amb una incansable tenacitat. Avui, amb la seva mort, podem veure la seva tasca com una obra gegantina, de la qual resten com a testimoni una multitud de conferències, articles, intervencions en actes públics i discursos, molts dels quals es conserven de forma escrita i que constitueixen un llegat que caldrà posar en valor en el lloc i el moment oportuns perquè no es perdin i puguin continuar fent el seu efecte positiu en l’àmbit sobiranista català i en de les relacions fraternals de Catalunya amb Occitània. Els qui hem seguit la seva estela no podem deixar perdre el seu llegat, ans al contrari: n'hem de prendre exemple per donar-li continuïtat i arribar a fites cada vegada més altes. Aquesta serà la millor manera d'honorar-lo i de fer alhora que aquells objectius de Catalunya, Països Catalans, Independència i Occitània que ell duia al cor i pels quals tant va treballar esdevinguin cada vegada més una realitat palpable. Enric Garriga Trullols fou un patriota exemplar que va dedicar tota la seva vida a servir la causa nacional catalana, tant des de la seva activitat pública com en el seu esforçat i continuat treball a l'ombra. Els qui el sobrevivim i compartim els seus anhels, l'hem de servar en la nostra memòria i prendre la seva figura i la seva trajectòria com un model exemplar. Si avui l'abraçada fraternal entre catalanistes i occitanistes té un nom, aquest nom és el d'Enric Garriga Trullols.

dijous, 17 de novembre de 2011

dimarts, 15 de novembre de 2011

40è aniversari de l'Assemblea de Catalunya





El lema de l'Assemblea de Catalunya era:

LLIBERTAT,
AMNISTIA i
ESTATUT d'AUTONOMIA.















Cartell del 40è aniversari

Aquest cop la gent va omplir l'església de Sant Agustí, al barri del Raval de Barcelona, 40 anys després, el 7 de novembre de 2011.
















Carnet d'adhesió a
l'Assemblea de Catalunya.







Fa 40 anys, en ple franquisme, es va formar l'Assemblea de Catalunya. Encara que des de llavors s'han aconseguit coses, resta pendent poder exercir plenament el dret d'autodeterminació com a poble, un dels principals objectius de l'Assemblea, que fou un moviment transversal capaç d'aglutinar les forces antifranquistes de tot l'espectre ideològic.

L'Assemblea Nacional Catalana, encara en procés constituent, va organitzar un homenatge a l'església de Sant Agustí de Barcelona, per commemorar-ho amb:
- una conferència sobre el paper de l’Assemblea de Catalunya en la transició, a càrrec del professor Antoni Batista, autor del llibre “La gran conspiració”, probablement el relat més fidel del que va ser i representar l’Assemblea de Catalunya.
- una taula rodona amb la participació d’algunes de les persones que foren protagonistes en l’Assemblea de Catalunya (Jordi Carbonell, Ricard Lobo, Xavier Folch, Miquel Sellarès i Blanca Serra).
- la lectura del Manifest d’adhesió a l’acte i de reivindicació de la feina que encara tenim pendent: l’aprofundiment democràtic i l’exercici de l’autodeterminació.
- el Cant dels Segadors.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

* Com a homenatge als absents i per als presents i noves generacions, reproduïm a continuació el comunicat de la 1a sessió de l'Assemblea de Catalunya, d'aquella tardor de 1971:

"Nosaltres, catalans de diferents tendències pertanyents i no pertanyents a organitzacions polítiques, de diversos sectors de la població, obrers, camperols, estudiants intel·lectuals, professionals i ciutadans en general, de Barcelona i de comarques, reunits en Assemblea, malgrat que som conscients que les actuals circumstàncies dificulten d'esgotar les possibilitats de representació, formulem la present Declaració:

L'actual crisi del règim de la qual el procés de Burgos fou una manifestació sobresortint, la progressiva presa de consciència i la mobilització de les classes populars, i la necessitat d'oposar-nos fermament a la maniobra continuista d'instaurar Juan Carlos com a successor a títol de rei, del dictador, exigeixen l'adopció unitària d'una alternativa democràtica basada en els punts mínims acceptables per les forces i sectors representants a l'Assemblea, alguns dels quals tenen objectius divergents a llarg termini, però que coincideixen en l'objectiu immediat de l'enderrocament del franquisme. Aquests punts de coincidència són els següents:

> La consecució de l'amnistia general dels presos i exiliats polítics.> L'exercici de les llibertats democràtiques fonamentals: llibertats de reunió, d'expressió, d'associació -inclosa la sindical-, de manifestació i dret de vaga, que garanteixin l'accés del poble al poder econòmic i polític.
> El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l'Estatut de 1932, com a expressió d'aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret d'autodeterminació.
> La coordinació de l'acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica.

Com a objectius immediats, fem una crida a tot el poble català -i considerem catalans tots els que viuen i treballen a Catalunya- perquè incorpori la perspectiva global del canvi democràtic a cada una de les seves lluites concretes, i perquè intensifiqui l'esforç per a una ràpida obtenció de:

a. La unitat d'acció de totes les forces democràtiques.
b. La solidaritat en la lluita en favor dels represaliats.
c. L'acabament de la repressió i la consecució de l' amnistia. Per tal de vetlla per l'aplicació dels acords de l'Assemblea, és elegida una Comissió Permanent, la qual impulsarà totes les iniciatives útils per aconseguir la mobilització popular, fomentarà accions unitàries i prepararà una nova sessió de l'Assemblea de Catalunya, més àmplia i més representativa.

Catalunya, 7 de novembre de 1971
"

dilluns, 14 de novembre de 2011

Eleccions generals a Espanya el 20 de novembre

Com viureu les eleccions del 20-N allà on esteu?
Què en sabeu dels candidats? Seguiu la campanya electoral?
Podreu votar, on i com ho fareu? Heu estat ben informats de tot el procés electoral?
Com es segueix tot l'enrenou de la campanya, les eleccions, constitució del nou parlament i el temps fins a la presa de possessió del nou govern fora de casa?

Si us animeu, escriviu alguna coseta i ens ho expliqueu.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

LipDub del Casal Català de Toronto

Benvolguts!

A l'última Newsletter (Full informatiu) us vam donar a conèixer el projecte que estaven tirant endavant els becaris dels Amics de les Comunitats Catalanes a l'Exterior (ACC). L'objectiu és enregistrar un LipDub (un videoclip musical) amb els membres, socis i amics de diferents Casals Catalans de tot el món. Cada Casal canta un tros de la cançó i posteriorment els becaris de l'ACC editaran un vídeo musical.

Entre els Casals Catalans que hi participen s'hi troben el de Basilea, Berlín, Bogotà, Brusel·les, Edimburg, Grenoble, Guatemala, Guayaquil, La Plata, Las Palmas, Lausanne, Luxemburg, Mèxic, Parannà, Paris, El Salvador, San Sebastià, Yucatán i.... TORONTO.

La gràcia de tot plegat és que ens hem de trobar un dia tots plegat i enregistrar el tros que ens toca cantar. Per conèixer quin és el dia que a tothom, més o menys, li va bé he creat un Doodle, una manera ràpida de comptabilitzar el dia que més adeptes té. Si cliqueu a http://www.doodle.com/85cw47us6pvvhkp2 només cal que poseu el vostre nom i el dia/hora que us va millor. Veureu que he posat tots els diumenges de novembre, espero que aquest dia de la setmana sigui un dels que funcioni... El diumenge 20 de novembre tenim el dinar mensual del Casal a les 2pm, l'opció de gravar el LipDub abans d'anar al dinar també és una bona opció.

Adjunt trobareu una sèrie de documents:

1. L'explicació de QUÈ és un LipDub i en què consisteix.
2. Informació sobre el projecte de l'ACC i l'objectiu.
3. La lletra de la cançó i el link on podeu descarregar-vos la cançó original amb la música.

Si mai heu vist un LipDub cliqueu als links de continuació i feu-vos una idea!

http://www.youtube.com/watch?v=muTMLuGWrp8
http://www.youtube.com/watch?v=EeGDRSWB46w

Com veieu necessitarem "atrezzo" i cartells que facin referència al tros de lletra que ens toca cantar...

És un projecte ambiciós que necessita la col·laboració de tothom! Així doncs, esperem que tots hi participeu i que animeu a amics vostres i familiars a venir, necessitem molta gent!

Moltes gràcies i seguim en contacte!

Enviat per Núria Jàvega

dimarts, 11 d’octubre de 2011

1r Butlletí de l'ANC

Ja podeu baixar-vos el 1r butlletí informatiu de l'Assemblea Nacional Catalana. També teniu un enllaç al marge, sota els enllaços dels blocs amics.

El butlletí de l'ANC, en format pdf, permet la interacció i la difusió a les xarxes socials de l'acció de tots els organismes de l'Assemblea Nacional Catalana.

diumenge, 11 de setembre de 2011

Carta oberta a Casals i Associacions de fora del Principat

Barcelona, 11 de setembre de 2011
Entitat / Fundació / Casal / Centre / català de ...

Benvolguts/des compatriotes,
Novament ens posem en contacte amb vosaltres, cinc mesos després de finalitzada a Barcelona la Consulta sobre la Independència de Catalunya, en primer lloc per a reiterar-vos el nostre agraïment i satisfacció per la vostra implicació en la mobilització ciutadana que va resultar un autèntic èxit. Ho va ser per diferents motius: perquè aquest esdeveniment va donar a conèixer la voluntat sobirana del poble català dins el territori del Principat de Catalunya però també arreu dels Països Catalans, a Espanya i arreu del món. També va ser un èxit pel fet que abans del procés de la Consulta, la paraula “independència” era quasi un tabú o podríem dir-ne un mot clandestí. La gent no gosava parlar-ne si no era entre iguals. Ara, és un mot que es pot emprar amb normalitat i naturalitat. Així mateix, va ser un èxit perquè sens dubte els resultats van ser engrescadors i ningú honestament ha gosat qüestionar-ho. Els càlculs, fets i debatuts, són prou significatius d’una tendència a l’alça de la consciència independentista dels homes i dones de Catalunya. Finalment hi ha una raó emocional important i és que, poder expressar la voluntat sobre la Independència de Catalunya, en un referèndum tot i no ser vinculant, ha estat inestimable per a moltes persones grans que han participat durant molts anys en la lluita històrica de la nació catalana per conquerir el somni de viure en una Catalunya sobirana i independent. En expressar el seu vot, han pogut albirar aquesta fita més real i propera i això els ha fet una mica més feliços.

En segon lloc, volem explicar-vos com sorgeix la mobilització actual i el projecte que ara ens ocupa per tal de compartir-ho amb vosaltres:
La història recent de la lluita pels drets de Catalunya va començar fa sis anys. El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar el nou Estatut però pocs mesos després les Corts Espanyoles l’aprovaven amb una gran retallada. El 18 de febrer es produí una gran manifestació de protesta convocada per la plataforma “Pel dret a decidir”, que va anar, simbòlicament, de plaça Espanya a plaça Catalunya. Tot i això, l’esperit català conciliador i dialogant va fer que mesos més tard (18/6/2006), el poble català ratifiqués en referèndum oficial el nou Estatut de Catalunya retallat. Malgrat la triple legitimitat i legalitat (Parlament de Catalunya, Corts Espanyoles i referèndum oficial) les forces polítiques espanyoles de l’oposició no van considerar-ho suficient i van iniciar una batalla sense treva contra Catalunya duent l’Estatut davant el Tribunal Constitucional. Quatre anys després, un Tribunal Constitucional controvertit, en què a la meitat dels seus integrants els havia prescrit el seu nomenament feia anys, va emetre una sentència negativa que tornava a retallar l’Estatut. La Consulta (dita també referèndum) popular ja estava en marxa des del 2009 i havia pres una gran embranzida a partir de l’èxit i interès assolit a Arenys de Munt (13/9/2009). Davant la sentència del TC (28/6/2010) el poble, convocat per Òmnium Cultural, es va revoltar sortint al carrer en la manifestació pacífica més gran que mai s’havia produït. Era el 10 de juliol de 2010. El 10 d’abril de 2011, finalitzava la consulta Barcelona Decideix i, com ja sabeu, a finals d’abril també, formalment, es donava per finalitzada la Consulta a la Catalunya interior i exterior. El 30 d’abril d’enguany, es va celebrar al Palau de Congressos de Barcelona la Conferència Nacional Catalana, organitzada per persones pertanyents a la Coordinadora Nacional i d’altres integrants de pobles i districtes que havien participat en la Consulta per la Independència. Ras i curt, la Conferència Nacional era el projecte que donava continuïtat al procés de la Consulta – referèndum popular amb el propòsit de ser el lloc de confluència i diàleg de tots els sectors de l’independentisme.

La condició actual de Catalunya no ha millorat econòmicament ni política, tampoc culturalment atès que l’ús de la llengua catalana va estar limitat pel Tribunal Superior i aquests dies ha tornat a ser qüestionada. Cal doncs continuar la lluita pacífica amb els recursos i estratègies més eficients que tinguem la capacitat d’emprendre. El projecte consisteix en tirar endavant l’Assemblea Nacional Catalana nascuda públicament i provisionalment en la Conferència Nacional del 30 d’abril de 2011. En aquell acte amb una participació de dues mil persones es van presentar dos documents: la Declaració Fundacional i el Full de Ruta, els quals van ser votats i aprovats. Tot seguit es van presentar els dos òrgans encarregats de dur a terme el projecte: un Consell de 100 (+10) i un Secretariat de 30 (+18). Ambdós òrgans i les persones que els integraven, es van aprovar en votació directa per part dels assistents i executaran el mandat de la Conferència Nacional treballant per un període provisional de 6 mesos amb l’exclusiva finalitat de difondre el missatge independentista i preparar els documents necessaris per a la celebració, entre els mesos de novembre i gener, d’un acte multitudinari: el de la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que ens ha de dur a la proclamació de la independència. Actualment ja s’han creat assemblees territorials (pobles i districtes de les capitals) i s’estan creant també comissions sectorials (professionals i gremials), en les quals us animem a participar.

No dubteu a contactar-nos per a qualsevol informació complementària o per aclarir-vos dubtes al respecte. A sota trobareu els següents enllaços: el nostre bloc, la nostra adreça de correu i el web de l’ANC. Esperem tenir-vos al nostre costat quan arribi el moment de proclamar la independència del nostre país. Visca Catalunya!


cat-ext@googlegroups.com___________www.assemblea.cat__________www.cat-ext.blogspot.com

dilluns, 5 de setembre de 2011

Paraná, seu de la Diada a l'Argentina

Paraná será sede del Día Nacional de Catalunya en la Argentina

Se celebrará el domingo 11, a las 11, en el Museo Histórico Martiniano Leguizamón (Buenos Aires y Laprida). La decisión la tomó la Delegación del Gobierno catalán, en reconocimiento a la labor que desarrolla el Casal de Catalunya de Paraná, que el mismo domingo celebrará su 15º aniversario. Actuará el grupo de danzas, la coral y la colla castellera.

Paraná será la sede de los festejos oficiales en la Argentina por la Diada Nacional de Catalunya, máxima celebración de la Nación de la senyera. Nuestra ciudad fue elegida por la Delegación del Gobierno Catalán, en reconocimiento al trabajo que se hace desde el Casal de Catalunya local y teniendo en cuenta que el mismo domingo se celebrará el almuerzo por el festejo del décimo quinto aniversario de la institución paranaense que representa culturalmente a Catalunya en nuestra capital.

El acto central se desarrollará el próximo domingo, a las 11, en el Museo Histórico Martiniano Leguizamón (Buenos Aires y Laprida). La ceremonia será encabezada por delegado del Gobierno catalán en la Argentina, Jordi Font, y contará con la presencia de directivos de las Comunidades Catalanas del Exterior en América del Sur. En este espacio, actuará el esbart 'Lliure', el coro 'Rosa d'Abril' y la colla castellera 'Castells de Foc'.

Vale destacar que a lo largo de esta semana el Casal ofrecerá una serie de conferencias abiertas, realizará la entrega de premios de los tres certámenes artísticos anuales y celebrará la Verbena de la Diada con una cerveceada.

Revetlla

El sábado por la noche, en la verbena de la Diada, el Casal ofrecerá en su sede una serie de actividades culturales. A las 19, el Prof. Juan Damián Capdevila disertará en torno a "Los Catalanes en la Historia de Entre Ríos". Luego, a las 20, se concretará la entrega de premios de los tres certámenes artísticos organizados por la institución: VIII Concurso de Ilustración de Poemas, VI Concurso Literario y III Concurso de Creación Literaria Infantil y Juvenil. Y, finalmente, desde las 21.30 se hará la 'Revetlla de la Diada Nacional' con música, cerveceada y 'tapas'.

Diada Nacional

La fiesta nacional de Catalunya se celebra el 11 de septiembre y en ella se recuerda la pérdida de las libertades y las instituciones catalanas derivadas de la derrota en la guerra de Sucesión, en 1714. Con la conmemoración se pretende recordar el anhelo por la conservación de la identidad. Tras la caída de la dictadura franquista, el 11 de septiembre se desarrollaron grandes manifestaciones en demanda de la autonomía. Hoy, por la ley del Parlamento, la Diada es la fiesta nacional de Cataluña.

Conferencias

En el marco de las actividades programadas para este décimo quinto aniversario, otra de las propuestas que ofrece el Casal es un Ciclo de "Conferencias Catalunya-Argentina, encuentros que entrelazan culturas". Este jueves, a las 20, se ofrecerá la ponencia "El lugar de la juventud en las políticas públicas catalanas" a cargo Lic. Mg. Juan Manuel Alzamendi. Dos días más tarde, a las 19, el Prof. Juan Damián Capdevila disertará en torno a "Los Catalanes en la Historia de Entre Ríos". Finalmente, la última de las conferencias programadas para el corto plazo se concretará el viernes 14 de octubre, versará sobre "Vascos y Catalanes: Naciones sin Estado. Origen y evolución del conflicto político" y estará a cargo de Dr. Gustavo Capdevila (miembro del Consell Asesor de las Comunidades Catalanas del Exterior) y Prof. César Arrondo (Historia de la Universidad Nacional de La Plata).

Vale destacar que todas las propuestas se concretarán en la sede del Casal de Catalunya de Paraná y tendrán entrada libre y gratuita.

Entrelazando culturas

El Casal de Catalunya de Paraná se fundó el 28 de septiembre de 1996. Desde entonces, el leitmotiv de su política institucional ha sido trabajar para difundir la cultura catalana en tierra paranaense, entrelazándola con los tintes de la idiosincrasia entrerriana. "El nuestro es un Casal de puertas abiertas", afirman desde la institución y completan: "en cada acción buscamos incorporar a la ciudad y a los vecinos, nutriendo sus venas con sangre de catalanes, descendientes de catalanes y catalanófilos". Desde el primer día se trabajó en consecuencia de esta postura buscando propuestas interesantes, consolidarlas y darles continuidad. Así, indican desde el Casal, "anualmente, celebramos en las calles fiestas populares catalanas como Sant Jordi en la 'Plaza Mayor', Sant Joan en el Puerto Nuevo, Firas Catalanas 'El Casal al Carrer' en el Parque Urquiza y 'La Mercè' frente al río; participamos y organizamos la Feria de las Colectividades y el Diada del Inmigrante. También realizamos actividades coordinadas con instituciones públicas y privadas sobre temas de interés público. Y, por nuestra petición a autoridades municipales, desde 1996 Paraná tiene en su nómina urbana la calle y la plaza Catalunya, de las cuales somos padrinos. Finalmente, concluyendo con estas 'cuestiones cívicas', nuestro Casal fue promotor de la recuperación de la calle Jaime Baucis, en honor a un ex intendente paranaense de origen catalán".

Una faceta clara de identidad es que, desde todo punto de vista, el Casal de Catalunya de Paraná es asumido como un espacio de experimentación y puesta en pràctica de conocimientos. "Con debates previos y decisiones a conciencia, siempre se abren las puertas a las iniciativas novedosas que sumen calidad a la oferta cultural institucional", sostienen desde la institución y es que, entre tantas otras cosas, su vasta programación se compone con propuestas como ser punto de información de Catalunya en la ciudad, punto de intercambio social y cultural con actividades dirigidas a todas las edades: taller creativo infantil; cursos de formación de adolescentes, jóvenes estudiantes y profesionales; tertulias; ayuda asistencial para socios; difusión de la cultura popular tradicional y contemporánea catalana; castells; capgrossos; danzas; fiestas en y para la ciudad; concursos literarios, audiovisuales y de ilustración de poesía catalana; coral; teatro; exposiciones de arte; biblioteca, hemeroteca, videoteca y discoteca abierta a la ciudad; ciclos de cine; recitales; "Güell. Bar Cultural"; ciclos de conferencias; y taller de Braille. Uno de los pilares culturales del Casal es la enseñanza y difusión del catalán; desde hace 14 años ofrece cursos de lengua abiertos a toda la ciudad que van desde el nivel Bàsic hasta el Suficiència y, anualmente, es sedes de las correspondientes pruebas internacionales del Institut Ramon Llull. Además, desde 1998 edita la revista trimestral "Paraná, per anar endavant" y desde hace nueve años, cada domingo emite un programa por FM Universidad.

Más información

Para más información dirigirse al Casal de Catalunya ubicado en Nogoyá 123, o llamar al (0343) 4236719 o bien escribir un correo electrónico a catalunyaparana@gigared.com.

Escrit per LT14, Radio General Urquiza, enviat per en Josep Font

dissabte, 27 d’agost de 2011

Mor Heribert Barrera


L'ex-president del Parlament i dirigent històric d'ERC ha mort als 94 anys d'edat

Heribert Barrera i Costa va néixer a Barcelona el 6 de juliol de 1917 i va lluitar fins l'últim moment pel país. Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya des del 1980 fins el 1984, va parlar fins i tot a la manifestació que, fa poc més d'un mes, rememorava el 10-J, on ja havia sigut un dels protagonistes. Durant la guerra del 36-39 va ser soldat d'artilleria als fronts d'Aragó i del Segre i, finalment, va acabar exiliant-se a França fins al 1952 i va refundar ERC. Els darrers anys, va advocar per la unió dels partits sobiranistes.

El seu pare, Martí Barrera, va ser diputat d'ERC al Parlament i Conseller de la Generalitat de Catalunya i, segurament per això, va començar l'activitat política ben aviat. L'any 1934, es va afiliar a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya i al bloc escolar nacionalista. Un any després, va ingressar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1952, exiliat a França, va la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya i n'esdevingué el màxim dirigent a l'interior i secretari general (1976-1987). Membre del Consell Català del Moviment Europeu i diputat al Congrés dels Diputats (1977-1980), fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (1980-1988) i, en la primera legislatura fou president de la cambra (1980-1984). Fou també parlamentari europeu (1991-94) i, del 1991-95, president d'Esquerra Republicana de Catalunya. L'any 2000 va rebre la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya.

La carrera de químic és l'altra vessant important de Barrera. Es va llicenciar en ciències químiques a la Universitat de Barcelona i va obtenir les llicenciatures de física i matemàtiques a la Universitat de Montpeller (Llenguadoc). Després, es va titular com a enginyer químic de l'Institut Químic de Montpeller (Universitat de Montpeller) i com a Doctor d'estat en ciències físiques per la Sorbona (París). Durant els anys a l'exili, va ser professor ajudant i es va encarregar de la Facultat de Ciències de la Universitat de Montpeller. Més tard, va ser becari post-doctoral a la Universitat de New Hampshire (EUA). Al seu retorn a Catalunya, va ser professor de Química Inorgànica a la Universitat Autònoma de Barcelona fins que no es va jubilar el 1984.

L'any 2001, Barrera va fer unes declaracions controvertides en el llibre 'Què pensa Herriber Barrera' en què sostenia que la massiva afluència d'immigrants feia perillar la supervivència de Catalunya. La direcció d'ERC i l'ex-president Jordi Pujol, que havia de presentar el llibre, es van afanyar a desmarcant-se'n.

Durant la seva vida, va ocupar càrrecs a moltes de les principals institucions del país. Va ser president de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. Era membre emèrit de l'Institut d'Estudis Catalans i, durant un temps, en presidia la Secció de Ciències. També era membre de la Societé Française de Chimie i de l'American Chemical Society. Així, també era membre del consell consultiu d'Òmnium Cultural. Va presidir el Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, l'Ateneu Barcelonès, entre 1989 i 1997, i l'Associació d'Antics Diputats al Parlament de Catalunya, entre 1997 i 2003.

'Heribert Barrera, l'últim republicà' és la biografia que va publicar Genís Sinca a l'editorial Columna. Barrera ha mort aquesta tarda a l'Hospital de Barcelona.

Font: Vilaweb

dimecres, 3 d’agost de 2011

Acte fundacional de la sectorial-territorial de CAT-EXT

El passat dia 1 d'agost vam crear la sectorial de Catalunya Exterior per la Independència de l'ANC (l'única que també és territorial). Ens vam aplegar a la granja La Pla de Barcelona i, després de llegir el text de l'acta fundacional, van signar-la els presents i preparar-ho per tal que ho féssiu els absents.

D'aquesta manera es constitueix formalment una de les primeres sectorials de l'Assemblea Territorial Catalana, un dels motors que ha de cohesionar la societat cap a la independència i l'estat propi.

A més, donem un pas cap endavant. Passem del 'decideix' al 'per la independència'. El bloc que ara llegiu també anirà canviant d'imatge. Va nèixer com a portal de les consultes a l'exterior, de la Confèrencia Nacional i ara serà el portal de l'Assemblea Nacional Catalana en transició cap a la independència.

dimecres, 15 de juny de 2011

El cas dels catalans

El dilluns 13 de juny a la tarda de 2011 s'ha anat a la ciutat de Londres a fi de fer el lliurament, al Parlament de Westminster, del conjunt de les adhesions recollides durant els tres mesos de la campanya 'Tots a Westminster, el cas dels catalans' (12661 persones, 150 entitats).

Què és això de "El cas dels catalans"?

El 20 de juny del 1705, a la ciutat de Gènova, els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i l'enviat de la reina Anna d'Anglaterra, Mitford Crowe, van signar un pacte pel qual la corona anglesa prometia "la seva garantia perpètua per a assegurar els privilegis i lleis del Principat", en moments en què la nació catalana lluitava contra els exèrcits espanyol i francès per salvaguardar la seva llibertat i el seu sistema constitucional, que va ser finalment suprimit pels decrets de Nova Planta. La corona anglesa, malauradament, no va complir el seu compromís i deixà el poble català a la seva sort, en manifesta inferioritat davant dels ocupants. Ja el mateix 1714 diputats anglesos van fer sentir la seva protesta pel que s'anomenà "el cas dels catalans".

El 14 de juliol de l'any 2010, catorze diputats al Parlament de Westminster representants dels pobles del País de Gal·les, Escòcia, Irlanda del Nord i Anglaterra, van presentar una moció perquè el Parlament britànic aprovés un acord de suport al dret de Catalunya de decidir el seu propi futur i esdevenir un poble lliure entre els pobles lliures de la terra.

Com a mostra de reconeixement i d'estimació s'ha endegat una campanya de recollida d'adhesions a través de la xarxa d'Internet, en una primera fase fins el 12 de juny, i, en una segona fase, presencialment, per tot el territori fins la primavera, les quals seran lliurades als diputats. El dia 13 de juny una representació de catalans en nom de les entitats impulsores i de diverses organitzacions polítiques, cíviques i culturals fou rebuda pels diputats signants de la moció al Parlament de Westminster els quals hom invità a venir a Catalunya per rebre un just homenatge del poble català i de les seves primeres institucions.

Per això convidem tothom a adherir-se al manifest adjunt i fer-lo extensiu a totes aquelles persones que vulguin expressar l'agraïment pel suport rebut, per a la qual finalitat creiem que és molt important poder presentar el nombre màxim d'adhesions possible. L'èxit d'aquesta campanya, n'estem segurs, suposarà l'inici d'una nova etapa que s'ha de cloure amb el reconeixement internacional de la nació catalana.

Declaració a Westminster

Als membres de la Cambra dels Comuns del Parlament Britànic,

IL·LUSTRES SENYORS,

________Williams, Hywel _________Llwyd, Elfyn_________Edwards, Jonathan
_________Wishart, Pete_________MacNeil, Angus___________Weir, Mike
________Lucas, Caroline _________Hosie, Stewart _________Whiteford, Eilidh
________George, Andrew ________Hancock, Mike _________McDonnell, John
_________Durkan, Mark __________Hemming, John

Il·lustres Senyors Diputats,

Els Diputats, els altres càrrecs electes, les entitats i els particulars sotasignats, reconeixem l’alta significació de la Moció que vau presentar el dia 14 de juliol de 2010, el text de la qual és el següent:

«Aquesta Cambra constata que més d'un milió de persones varen assistir a la protesta de Barcelona del 10 de juliol de 2010 a favor dels drets de Catalunya; acull amb satisfacció la continuïtat del debat sobre la constitució de Catalunya; accepta que Catalunya és una nació; reconeix que els resultats de les consultes sobre la independència han obtingut una majoria favorable; mostra la preocupació pel fet que la voluntat democràtica del poble de Catalunya expressada al referèndum del 2006 sobre l'Estatut d'Autonomia fou desautoritzada pel poder judicial de Madrid en sentència de juny de 2010; fa palesa la seva afegida preocupació de que futurs desenvolupaments constitucionals a Catalunya que tinguin lloc amb el suport del govern i el poble de Catalunya topin amb revisions judicials per part d'organitzacions que no són neutrals ni independents; i reclama que l'Estatut del 2006 sigui dut a terme tal com fou referendat a les urnes i que es reconegui als residents de Catalunya el dret a determinar democràticament el seu propi futur.»

Us manifestem el nostre profund agraïment per aquesta vostra actuació que valorem com una mostra de la solidaritat de les nacions d’Anglaterra, d’Escòcia, de Gal·les i d’Irlanda envers la nació catalana, i com un exemple per a una Unió Europea que desitgem que esdevingui una veritable unió de pobles lliures.

GRÀCIES, THANK YOU, DIOLCH


Més informació a www.casdelscatalans.cat

divendres, 10 de juny de 2011

Viatge a la Catalunya Nord (Elna-Argelers, 15.05.2011)

Homenatge davant del memorial de destrucció i matança de la població, en presència del regidor de l’Ajuntament, en Terenci Vera-Grau, el Sr. Garriga Trullols i l’amfitriona Daniela Grau Humbert

En primer lloc vam assistir a una missa en català en memòria de la població d’Elna massacrada dins la catedral per les tropes de Felip III l’Ardit, rei de França; amb la complicitat del seu propi monarca, Jaume II, rei de Rosselló i Mallorca; tal com va deixar escrit Bernat Desclot en la seva Crònica. En sortir comprovàrem senyals que encara es conserven de carreus de la porta d’entrada esbotzats pel foc.

Continuàrem al jardí del claustre on es va realitzar un acte d’homenatge a la ciutat assetjada i incendiada (22-25 de maig de 1285) per l’exèrcit croat de Perpinyà. Havent dinat vam fer una visita a la catedral: un monumental edifici romànic de tres naus (s. XIII) i el claustre que conserva en bon estat els arcs de mig punt i els capitells de les quatre galeries (s. XII-XIV).

Exposició a l’interior del mas de l’Abat

El Castell de Valmí va ser adquirit, el 1930, per Víctor Peix, avi de l’actual propietari, Bernard Carbonell. El 1939, Víctor Peix que dirigia una destil·leria a Millàs va saber que al camp d’Argelers hi havia molts artistes i va demanar permís a les autoritats franceses per acollir els artistes al mas de l’Abat, situat al costat del Castell. Va ser així com els artistes refugiats van poder sortir del camp. A la visita que vam fer al mas hi havia una exposició de fotografies del camp d’Argelers, l’escultura “La retirada” símbol de l’èxode dels republicans en el seu camí cap a França. També es conserven en aquest lloc tot un munt de restes de tota mena d’objectes trobats al camp.

Als jardins del Castell de Valmí, Enric Garriga Trullols va fer un breu parlament per homenatjar als catalans il•lustres defensors de la nació i la llengua catalana, com abans havia fet Esteve Albert, poeta, historiador i promotor cultural, aquí vam poder veure la placa de terrissa sobre la qual es podia llegir el poema de Joan Amade “Credo Vell i Sempre Nou” un credo laic que acaba dient “Crec a la bellesa de la terra catalana”.

Acte d’homenatge amb la nostra amfitriona, l’alcaldessa d’Argelers i el Sr. Garriga Trullols

El nostre periple va continuar pel cementiri dels refugiats del camp d’Argelers, un cementiri on no hi ha ningú enterrat. Només hi ha un senzill mausoleu que té una làpida pels quatre cantons amb les llistes de noms dels refugiats que van morir al camp. En aquest lloc la nostra guia i amfitriona ens va presentar a la poeta i conta-contes Cyprienne Detuyat que acaba de publicar a un llibre de contes en versió bilingüe català-francès amb el títol Contes de ma grand-mère, Ed. Catacric i Catacrac.

El darrer destí del nostre viatge va ser la platja d’Argelers a la qual vam accedir pel lloc on era l’entrada al camp. En aquest punt s’eleva un petit monòlit de pedra amb una inscripció en memòria dels republicans espanyols morts al camp.

Cyprienne Detuyat davant del mausoleu d’Argelers

Nota 1: Els nostres amfitrions, en diferents moments del recorregut històric ens van explicar com a l’estat francès s’ha amagat la història, i vam poder constatar o comprovar alguns dels senyals indicadors de la manipulació història. A la Catalunya del Sud també ens ha estat robada la nostra història i hem de repensar-la, tornar a estudiar-la des d’una nova visió nacional, com ja està fent l’Institut Nova Història.

Nota 2: Vuit dies desprès d’aquest viatge, el 23 de maig 2011, ha mort la fundadora de la Maternitat d’Elna (novembre 1939), Elisabeth Eidenbenz, la dona que va acollir els Nens de la Guerra Civil Espanyola, fills de refugiades que eren als camps de concentració propers.

dijous, 2 de juny de 2011

S'han acabat les consultes al Principat

Una de les decisions que s'han pres a Barcelona en la Conferència Nacional per a l'Estat propi (celebrada el passat 30 d'abril), va ser la de cloure el procés de les consultes al Principat. Ja teniem clar que, amb les consultes de l'onada del 10A (amb Barcelona ciutat i Blanes, com a poblacions més importants), aquest punt era gairebé final. Ha estat el plenari que ha decidit a petició del Secretariat que, d'ara en endavant, tots aquells pobles que decideixin fer una consulta sobiranista s'hauran d'espavilar una mica més pel seu compte, ja que no podran comptar amb el recolzament informàtic, ni paperetes unificades impreses, ni cartells, etc. La logística que es preparava per a cada onada i el personal que es desplaçava poble per poble o al qual es podia localitzar, només serà disponible per a consultes puntuals.

Després d'unes 550 consultes arreu i de gairebé un 1000000 (milió) de participants en elles, tant al Principat com fora d'ell, el balanç és molt positiu. Però no ens hem de quedar aquí. La nostra fita és molt més ambiciosa, ja la sabem tots.

L'objectiu, des d'ara, és el desenvolupament de totes les eines i materials, així com la divulgació d'aquests per tot el territori i arreu, per a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana la propera tardor o el proper hivern, de cares a assolir el més aviat possible l'Estat Propi.

dijous, 19 de maig de 2011

Montevideo ja ha decidit


Acta de la votació rebuda des de Montevideo:

"En la ciudad de Montevideo, República Oriental del Uruguay, siendo la hora 19 del día 11 de mayo de 2011, en la sede del Casal Català, sito en Francisco Araucho 1186 de esta ciudad, en presencia de la Dra. Maria Rosa Coll en representación de la comisión de consulta Montevideo Decideix, la Sra. Maria Gibert y la Sra. Nuria Amorós en carácter de presidenta y secretaria del Casal Català se procede a la apertura de la urna en cuyo interior se encuentran 73 sobres, lo que coincide con el número de votantes que figuran en la lista de votación.
Abiertos los sobres, se constata 70 papeletas por el SÍ y 3 papeletas por el NO, las que son inicialadas por las presentes.
Las papeletas, junto con el listado de votantes y las actas serán guardadas bajo sobre en la caja de seguridad del Casal.

Las presentes suscriben el acta."

Resultats a l'Argentina (i 2). Totals.

Des d'Argentina Decideix ens han enviat els resultats de totes les consultes celebrades des de Venado Tuerto (10 d'abril) fins a la de Mendoza (8 de maig):

____________________________________no__blanc i nul

- Buenos Aires [130 vots] ............. 124 .... 5 ..... 1 que van ser emesos al
___Casal de Catalunya [98] ............ 94 .... 3 ..... 1 i a
___l'Obra Cultural Catalana [32] ...... 30 .... 2 ..... 0

- Castelar [42 vots] ...................... 34 .... 8 ..... 0

- Córdoba [100 vots] ..................... 93 .... 5 ..... 2

- La Plata [56 vots] ....................... 56 .... 0 ..... 0

- Mar del Plata [41 vots] ................ 36 .... 5 ..... 0

- Mendoza [57 vots] ...................... 43 ... 14 .... 0

- Paraná [73 vots] ......................... 64 .... 8 ..... 1

- Pergamino [31 vots] .................... 30 .... 1 ..... 0

- Rosario [45 vots] ........................ 45 .... 0 ..... 0

- Venado Tuerto [70 vots] .............. 68 .... 2 ..... 0

Això ens donaria uns resultats totals de:
____________________________________no__blanc i nul

- Argentina [645 vots] .................. 593 ... 48 ..... 4
_____________________________91,94%_7,44%__0,62%

divendres, 6 de maig de 2011

Resultats a l'Argentina

Des d'Argentina Decideix ens han enviat els primers resultats que tenen de les consultes posteriors a la de Venado Tuerto (10-A), celebrades entre el 23 i el 30 d'abril:

____________________________________no__blanc

- Buenos Aires [130 vots] ............. 124 .... 5 ..... 1 que van ser emesos al
___Casal de Catalunya [98] ............ 94 .... 3 ..... 1 i a
___l'Obra Cultural Catalana [32] ...... 30 .... 2 ..... 0

- Castelar [42 vots] ...................... 34 .... 8 ..... 0

- Córdoba [100 vots] ..................... 93 .... 5 ..... 2

- La Plata [56 vots] ....................... 56 .... 0 ..... 0


- Paraná [73 vots] ......................... 64 .... 8 ..... 1


- Rosario [45 vots] ........................ 45 .... 0 ..... 0

Estem esperant els de Pergamino i Mendoza que van fer la consulta el
dissabte 30-A. Mar del Plata la farà el 8 de maig.

dijous, 14 d’abril de 2011

Equador Decideix, també en marxa


La Coordinadora Equador Decideix ens ha enviat la seva imatge.

Dates d'Argentina (2a ampliació)










En Jordi de Escalada, president de la Coordinadora Argentina Decideix, ens amplia informacions prèvies:

La consulta a l’Argentina es farà duran el mes de abril, fins ara se votat només a Venado Tuerto amb una assistència de 70 persones (68 pel SÍ i 2 pel NO). Mar del Plata la farà el 9/5. Les altres, Bahia Blanca, La Plata, Buenos Aires, Capitan Sarmiento, Pergamino, Rosario, Paraná, Córdoba i Mendoza (falta confirmar) la faran el 30/4 amb vot anticipat el 23/4 i, com a Buenos Aires, amb vàries dates de vot anticipat.

El vot anticipat a Buenos Aires es podrà emetre a:

Obra Cultural Catalana -Venezuela 2900, Ciudad Autónoma de Buenos Aires-
16 d’abril, de 15 a 16.30 h.

Restaurant PIPPO -Montevideo 341, Ciudad Autónoma de Buenos Aires-
17 d’abril, de 13 a 15 h.

Casal de Catalunya de Buenos Aires -Chacabuco 863, C. Autónoma de Buenos Aires-
16 d’abril, de 17 a 18.30 h.
20 d’abril, de 16 a 18 h.
23 d’abril, de 17 a 20 h.
30 d’abril, de 10 a 20 h.

Així va ser el 10-A a Venado Tuerto








En Pablo Manuel Roca ens envia des de Venado Tuerto una petita crònica i unes fotos de la jornada:





"En la ciudad de Venado Tuerto (Santa Fe – Argentina), un grupo de catalanes y descendientes conformo la Coordinadora Venado Tuerto Decideix, a fin de realizar en nuestra ciudad la votación que con tanto éxito se estaba desarrollando en Catalunya. Se le pidió colaboración al Centre Català de Venado Tuerto, y este gentilmente cedió un espacio en el Stand ubicado dentro del predio donde se realizo la feria de las colectividades, con la asistencia de más de 35.000 personas.

Votaron, según la normativa establecida por la Coordinadora Argentina Decideix, 70 personas, donde el SI, obtuvo 68 votos, el 97,14 %.- El Centre Català, desde hace más de 19 años, difunde la cultura catalana en todo el sur de la Provincia de Santa Fe, siempre con el apoyo y soporte de la Generalitat de Catalunya."

divendres, 8 d’abril de 2011

Dates d'Argentina (ampliació)


Informació rebuda d'en Jordi d'Escalada, President de la Coordinadora Argentina Decideix

Dates de les Consultes a Argentina:

10-A - Venado Tuerto (prov. de Buenos Aires)
23-A - Paraná (capital de Entre Ríos)
29-A - Córdoba, perquè és l'aniversari de la fundació del Casal.
30-A - Buenos Aires (el vot anticipat es farà els dies 16, 17 i 23 perquè hi ha activitats)

També ja s'han compromès a fer la Consulta en aquestes mateixes dates: Castelar, La Plata i Rosario.

Tenen previst el vot per correu perquè hi ha poblacions que no tenen cap Casal. D'aquesta manera tots els catalans que ho desitgin podran votar. Prèviament al dia 30-A es farà el recompte del vot anticipat i el vot per correu (2 sobres, un per al vot i l'altre per la documentació que han d'enviar els votants). El dia 30, tancat el "col·legi electoral" es farà l'escrutini. Atès que amb antelació s'hauran introduït els documents identificatius, s'evitarà qualsevol eventual duplicitat.

D'aquí dos o tres dies tindrem més informació relativa a les poblacions que encara no han decidit el dia: Mar del Plata, Bahia Blanca, Mendoza, Pergamino, Capitán Sarmiento. També se'ns informarà de Quito i d'Uruguai.

dimecres, 6 d’abril de 2011

Argentina, endavant. Venado Tuerto, el 10 d'abril.


Benvolguts amics,

Com ja sabeu, la comunitat catalana de Paraná farà la Consulta per la Independència el proper 23 d'abril, amb el recolzament del Casal de Catalunya de Paraná.

En resposta a la vostra sol·licitud perquè us fèssim arribar el logotip d'Argentina Decideix per presentar-lo divendres a l'acte de cloenda de Barcelona Decideix, la nostra dissenyadora Karime Kandalaft ha desenvolupat propostes per a la Coordinadora AD i per als Casals germans que sabem que faran la Consulta i, adjunt, us fem arribar els que fins ara ens han contestat afirmativament, és a dir, dels Grups Organitzadors de la Consulta a Paraná, La Plata i Buenos Aires; a més del que proposem per Argentina i un de convit a votar. Tan bon punt rebem altres afirmacions us ho farem saber.

Us prego envieu la vostra resposta a catalunyaparana.decideix@gmail.com amb CC a la meva adreça personal mercepq@hotmail.com

També us envio el logo de Venado Tuerto, on fan la Consulta aquest 10 d'Abril.

Restem a l'espera de les vostres notìcies i aprofito l'avinentesa per saludar-vos ben cordialment,

Mercè Porqueres, membre del grup organitzador de la Consulta a Paraná
CASAL de CATALUNYA de Paraná

Altres adreces de contacte:

juanmartinalfieri@gmail.com
damian.capdevila@gmail.com
karimekandalaft@hotmail.com

dimarts, 5 d’abril de 2011

Salutacions des del Quebec

Bon dia companys,

Com ja sabeu diverses comunitats de catalans a l'exterior ja van votar l'any passat amb un èxit prou important tant per la participació com pel ressò a la premsa catalana i de cada país on es va fer, i parlo en particular del Quebec. Us encoratgem des d'aquí per a les properes consultes, i esperem que continuïn sent un èxit, com ja ho són. Ja sabeu a quins altres llocs es faran?

Jordi Jordana

CATALANS AL QUEBEC PER L'AUTODETERMINACIÓ
catqcautodeterminacio@gmail.com
catqcautodeterminacio.blogspot.com

dilluns, 4 d’abril de 2011

Roda de premsa de presentació de CAT-EXT

El proper dijous dia 7 d'abril, a les 12 del migdia, a l'espai CIEMEN de Barcelona, la Coordinadora Nacional per la consulta sobre la independència de Catalunya oferirà una roda de premsa en què es presentaran els actes electorals del 10-A arreu del Principat i els de la Catalunya Exterior.

L'espai CIEMEN es troba al carrer Rocafort, al número 242 bis (entre els carrers Rosselló i París). Metro L5 Entença.

dijous, 31 de març de 2011

Argentina fa la consulta el 23-A !!!

Molts grups de catalans de catalans que viuen a l'Argentina organitzaran les consultes el dia de Sant Jordi, el 23 d'abril. Així doncs, a més de roses, llibres i senyeres, els nostres casals i entitats es "vestiran" amb urnes i paperetes per aquest esdeveniment que s'haurà anat fent, amb tota normalitat, arreu del món.

Ben aviat, us exposarem un llistat de les poblacions que faran la consulta aquest dia.

dimecres, 30 de març de 2011

Benvinguts al bloc de CAT-EXT !

Des d'avui, trobareu aquest finestra i calaix de sastre per consultar, informar, estar en contacte, etc. sobre les consultes que s'han fet, s'estan fent i es faran fora del Principat de Catalunya.

Aquest és l'espai que ha habilitat la Coordinadora Nacional per a la Consulta sobre la Independència de Catalunya a partir de la seva Comissió de Suport a les consultes a la Catalunya Exterior (CAT-EXT).

La informació (enllaços, llistats, resolució de dubtes, contactes, etc.) és un dels motius primordials d'aquest bloc. El següent és el contacte amb els llocs i les persones que prepararan, animaran i participaran en les consultes. És ara, doncs, que teniu l'oportunitat de preguntar, demanar, saber, allò que necessiteu o desitgeu de les consultes.

El camí d'aquesta consulta s'està acabant al Principat. Les properes jornades viurem amb intensitat els actes electorals de les darreres poblacions que s'engrescaren en la consulta per aquí i de la gran capital. Pel continent europeu i a ultramar ja heu fet algunes consultes.

El més calent és a l'aigüera! El camí no s'acaba amb aquesta consulta.
Ànims i força a tots vosaltres des del Principat!